Son les 10,30 de la nit; una bona hora per a escriure, escoltant bona música i ja relaxada, el cap de setmana està al tocant.
El dilluns vaig fer l'examen, no em va anar malament, però no sé, ja verem.
Bé no es tracta de capficar-se, ja està fet.
M'he decidit a escriure a vere si aconssegueixo treure tot aquest neguit que tinc dintre meu. No heu tingut mai la sensació de que el vostre cervell "centrifuga"?, si heu llegit bé: "centrifugar"; així és com em sento aquests dies, amb ganes de fer coses, molts projectes, idees, però a la vegada por,,,i poc temps per a fer tot el que desitjo. La feina dels matins, la feina de les tardes, la casa, els nens, internet, estudiar,,,,el dia hauria de tindre 48 hores, o jo saber planificar-me millor, o per exemple tindre el poder de parar el rellotge i fer tot el que de veritat tinc en ment, però "renoi" en lloc d'això em paralitzo, i és quan començo a centrifugar, amb la consecuència de no fer res d'allò que he pensat, la qual cosa em porta malhumor, i pensa que la vida m'està passant en una bufada!!!, llavors em dic: APA DESPERTA, ESPAVILA...
Bueno, desprès d'aquesta disertació, animaré aquest "post" (una micurilla depre) amb una postal, d'un quadre original d'una, per a mi, gran pintora, el quadre és un paissatge del Delta.
Espero que us agradi.
