jueves, 28 de febrero de 2008

Dibuixos




Fa temps que vaig dibuixant, sempre m'agradat; ara però no tinc gaire temps, encara que alguna coseta vaig fent, em relaxa, molt important avui día amb l'atrafegats que anem sempre.


Aquests tres estan pintats amb aquarel.la, la fada amb colors més llampants és la primera que vaig fer, els altres dos son personatges d'un compte de la meua filla, trobo que ja em van quedar millor.


Encara que amb les fotos no me'n acabo de sortir.

jueves, 14 de febrero de 2008

Paraules...

Cuando notes que del cielo caen espinas de hielo, y los labios te sepan a hiel.


Cuando el alma se vuelva papel.


Cuando el mundo de tus sueños se vuelva pequeño...vente aquí.


Sabré curar tus alas para que puedas volar, cerraré las puertas para siempre a tu soledad...





Cuando todo esté vacío, cuando sientas que tu vida es un barco a la deriva, cuando quieras cambiar tu canción...entonces vente aquí


Te espero aquí, seré tu luna llena, tu locura y tu razón...



Fragmentos de una canción preciosa de María Villalón, "Te espero aquí"; tiene una letra que te hace pensar. Quizás porque a medida que pasa el tiempo te planteas muchas cosas y muchos sentimiento y emociones que cuando eres más joven los pasas por alto.

Este post está dedicado a una persona muy especial para mi, por eso está escrito en castellano, por él. Son tantas las cosas que me gustaría poder decir, y escribir,,,tantas. Pero quizás hay que pensar que ciertas cosas es mejor decirlas en persona, mirando a los ojos, que son el espejo del alma,,,algún día amigo, algún día,,,

Se feliz...sabes que sigo pensando en ti.

viernes, 8 de febrero de 2008

Ja estem al Febrer (com passa el temps)


Son les 10,30 de la nit; una bona hora per a escriure, escoltant bona música i ja relaxada, el cap de setmana està al tocant.

El dilluns vaig fer l'examen, no em va anar malament, però no sé, ja verem.

Bé no es tracta de capficar-se, ja està fet.

M'he decidit a escriure a vere si aconssegueixo treure tot aquest neguit que tinc dintre meu. No heu tingut mai la sensació de que el vostre cervell "centrifuga"?, si heu llegit bé: "centrifugar"; així és com em sento aquests dies, amb ganes de fer coses, molts projectes, idees, però a la vegada por,,,i poc temps per a fer tot el que desitjo. La feina dels matins, la feina de les tardes, la casa, els nens, internet, estudiar,,,,el dia hauria de tindre 48 hores, o jo saber planificar-me millor, o per exemple tindre el poder de parar el rellotge i fer tot el que de veritat tinc en ment, però "renoi" en lloc d'això em paralitzo, i és quan començo a centrifugar, amb la consecuència de no fer res d'allò que he pensat, la qual cosa em porta malhumor, i pensa que la vida m'està passant en una bufada!!!, llavors em dic: APA DESPERTA, ESPAVILA...

Bueno, desprès d'aquesta disertació, animaré aquest "post" (una micurilla depre) amb una postal, d'un quadre original d'una, per a mi, gran pintora, el quadre és un paissatge del Delta.

Espero que us agradi.